sábado, 21 de junio de 2008

Reprimits i lliberals de merda

He observat que hi ha dues classificacions de persones, i vull que consti, que aquesta manisfestació no depèn de la raça, ni de la religió, ni del sexe, ni del seu status econòmic, … Depèn només d’on caguen, de l’ubicació on excreten.

Tots naixem i morim, i alhora, tots caguem. Per tant, el cagar adopta un status idèntic al naixement i a la mort, és un fet comú i fruit de la naturalesa. Gairebé diví. Així com un es pot fascinar amb l’origen de la vida, podria fascinarse amb l’origen de la caca. No hi ha més. Fer un afirmació semblant, no és fácil i és fruit de moltes hores reflexionant sobre el tema. No es un tema passatger ni vanal. És una reflexió profunda, metòdica i empírica. I a més tant real que esdevé una premisa de la vida. Sé que cauran sobre mi milers de crítiques però no dic cap mentida. El feminisme o masclisme no té raó de ser davant de la caca. Es difumina. La merda és poderosa.

La llibertat es mesura, no ens els drets ni en la justícia, ni en el tarannà de la societat, sinó “on” cagues. A les persones ens fan lliure l’absència de vicis i de les necessitats. Heu pensat mai lo lliures que seríem si no ens fes falta menjar, orinar, hidratar-nos, … Faríem el què realment voldríem sense estar lligats a res. Seria com fer en el moment el què volem fer en aquell moment, sense lligams, sense obstacles. Esdevindria llavors la utopía de la llibertat. Menjaríem per deleitar-nos dels sabors, descansaríem per gaudir del moment i del lloc, però sense necessitat. És així i sento ofendre. Hi ha interessos ocults que no volen que se sàpiga.

Doncs bé, estar lligat a la defecació en un enclau concret ens torna esclaus. Simplement ve i ja està. No avisa. Es mostra i si no vas al tanto, ja s’ha manifestat.

Em confesso, excreto nòmadament, és a dir, no m’importa el lloc, sóc nòmada o itenerant. No tinc arrels de merda dipositades en ningun lloc en concret.. Només obeeixo a la necessitat. En canvi conec a individus que defequen a casa únicament. Per tant, estan subjectes a una local·lització caganera, esclaus del santuari escatològic i en el fons son uns reprimits de merda. Són els ben anomenats, caganers sedentaris, de costums fixes, conservadors amb el tema fecal i poc amants de les varietats o de noves iniciatives (cal dir que habitaulament caguen d’una manera molt ortodoxa). Clarament són esclaus de la seva pròpia merda, presoners de l’excrement, captius de la seva pròpia gestació interna.

Amb això no vull ferir a ningú, però he de dir que sóc un lliberal de merda. Potser a vegades creuo la delicada frontera entre la llibertat i el llibertinatge, però en el fons cago on vull, que és el més important.

El mecànic del taller s’ha acreditat mai com a professional de la reparació de vehicles? A veure si un dia agafo un mono blau i m’embruto d’oli de motor i …

3 comentarios:

Brother Balakius dijo...

Per alusions i tal com vaig expressar fa unes setmanes, el cagador sedentari respecte la seva merda, el cagador nomada la llença i la menysprea d´una manera molt poc respectuosa. Soc un cagador sedentari i ho dic amb orgull! Com a casa no es caga enlloc!

Anónimo dijo...

Ja fa dies que no actualitzes... ja t'ho deia jo que això dels blogs és molt dur!!!

Anónimo dijo...

Cal dir que a vegades el més lliberal pot esdevenir el més reprimit si les circumstàncies se li giren en contra i parlo des de la recent experiència d'unes vacances a Tamariu...

Per cert, aviat farà 3 mesos que no publiques res... Oriol, no vas bé!!!!