lunes, 22 de septiembre de 2008

Un post dedicat

Sempre diuen que és important que parlin d'un, sigui per bo o per dolent.

Doncs un company meu de bar que alhora es un testimoni que avala la meva vida pero que tambe que la del·lata ... Ha decidit dedicarme-me un post amb foto de la infantesa inclosa, ben curiosa i que jo havia destruit feia anys degut a la vergonya que em produia veure'm. Gràcies Joan per destapar vells traumes i frustracions!

El podeu llegir aquí http://personatges.wordpress.com/

En un altre blog on he sortit esmentat bastant sovint, sempre per coses dolentes a:

http://jemonleon.wordpress.com/2007/09/16/la-pica-destats-i/
http://jemonleon.wordpress.com/2007/06/24/el-comiat-del-dani/
http://jemonleon.wordpress.com/2007/07/08/boda-del-dani-jojo-quin-fieston/

Per a que diguin que Internet no és un mitjà transparent. Si és que s'acaba sabent tot (en aquest cas perquè ho dic jo mateix ...)

Apasiau, més tonteries ben aviat (hi ha un individu o personatge que m'amenaça quan no publico habitualment, potser li fagi un post).

sábado, 20 de septiembre de 2008

Què collons passa avui?

Hi ha dies i dies. Avui ha estat un dia particularment atípic i ple de malifetes que la vida ha decidit fer-me.

Tot ha començat quan m'he llevat i he anat al lavabo. En comptes d'encendre el llum he tirat la cadena del wc ... Ha estat una premonició del què m'esperava, com si el bé i el mal s'haguessin enfrontat, com si el meló i la síndria s'haguessin fussionat en una peça de fruita, com si el Zipi i el Zape fossin una sola persona, com si existís la salsa agredolça (encara no s'ha inventat, oi?)...

He baixat al carrer per disposar-me a comprar pa i m'he trobat una banda organitzada de iaios ocupant l'acera íntegrament bloquejant el pas a tothom que intentava passar. Per fer un trajecte de 2 minuts he trigat 10 minuts! He reaccionat i he intentat la vella tàctica de pressionar als iaos acosant-los de ben aprop. L'únic que he aconseguit ha estat un cop de bolso d'una de les abueles ja que s'ha pensat que li estava robant. M'he indignat i he fotut quatre crits cagant-me en tot i l'abuelo defensor de les iaies (sempre n'hi ha un) m'ha amenaçat amb el garrot que portava; he pensat que no hagués estat un bon final acbar a comissaria per agredir a un ancià ... He baixat el cop, he remugat quatre insults innocents com "viejo de mierda" i els hi he donat els bons dies amb un bon somriure.

Quan ja finalment estava a la fleca, la donota (per dir-li d'alguna manera) que tenia davant que fotia un jarumen que tombava i que li faltava mitja pinyata, ha decidit pagar en mondedes de 5 cts una compra de 8 euros. M'he indignat altre cop. M'he sulfurat i he deixat anar un "coño, aquí huele un poco mal" provocant el somriure de la dependenta i el "que gracioso eres hijolagranputa, vengo de la fabrica de trabajar del turno de noche" de la donota que tenia davant. Enèssima cagada. M'he vist tancat a la comissaria amb la donota i la seva catipent acusat d'agredir a una dona treballadora honrada del torn de nit i que no era puta (no m'extranya) ...

He superat el tràngol com he pogut. I he passat per l'estanc per comprar vici, o sigui, tabac. Allà hi ha un individu amb sis encenedors recarregables demanat-li a l'estanquer per a que li recarregués. Ja he marxat directament d'allà per evitar altercats futurs i repentins tals com "jove agradeix a una persona introduint-li sis encenedors pel recte de manera violenta"

I llavors ha estat quan he vist el bar, tant mediàtic com és ell i he entrat. El gran santuari dels beures, el refugi del fugitiu matrimonial, la gran escola de la vida i el racó de pau del furtiu d'un tio sense sort com era el meu cas. Li he demanat un cafè i tenia la màquina espatllada. M'ho he repensat i li he demanat una mitjana però es veu que només tenia barril. I m'he acabat prenent un suc de taronja envasat, davant la mirada dels feligresos assistents a la parròquia BARtil i entre comentaris de "cagon la ostia el maricon este que viene y se toma un zumito". El què em faltava, ni al santuari se'm respecta.

He tornat a casa derrotat. Amb això vull dir que el dia menys pensat tot deixa de ser com pensem i es torna en contra. Fins i tot el bar ...