Sempre diuen que és important que parlin d'un, sigui per bo o per dolent.
Doncs un company meu de bar que alhora es un testimoni que avala la meva vida pero que tambe que la del·lata ... Ha decidit dedicarme-me un post amb foto de la infantesa inclosa, ben curiosa i que jo havia destruit feia anys degut a la vergonya que em produia veure'm. Gràcies Joan per destapar vells traumes i frustracions!
El podeu llegir aquí http://personatges.wordpress.com/
En un altre blog on he sortit esmentat bastant sovint, sempre per coses dolentes a:
http://jemonleon.wordpress.com/2007/09/16/la-pica-destats-i/
http://jemonleon.wordpress.com/2007/06/24/el-comiat-del-dani/
http://jemonleon.wordpress.com/2007/07/08/boda-del-dani-jojo-quin-fieston/
Per a que diguin que Internet no és un mitjà transparent. Si és que s'acaba sabent tot (en aquest cas perquè ho dic jo mateix ...)
Apasiau, més tonteries ben aviat (hi ha un individu o personatge que m'amenaça quan no publico habitualment, potser li fagi un post).
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Dani, no siguis rencorós. Saps que el post no fa sang, és bastant genèric i està fet amb "carinyo". Després de pràcticament 3 mesos sense publicar bé et mereixes alguna amenaça a la teva integritat física, no?
Et veig molt acollonit ... com si tinguessis pànic del què pugui escriure ... Tranquil, com diria un amic teu "Tot anirà bé ... (i ara un so gutural inescribible)"
Acollonit jo? De tu? Mirley, fa massa temps que ens coneixem ja... sabem moltes coses l'un de l'altre, oi? No crec que precisament jo t'hagi de tenir por... eps, que no és cap amenaça... fiiiiiglio (amb veu afònica i profunda)
Publicar un comentario