martes, 9 de diciembre de 2008

Lo perruquer de Málaga

Ja fa anys que em dedico a Internet. A més, especialitzat des de fa més 3 anys al marketing online i desenvolupament de negoci, per tant en sé una mica de campanyes de marketing, de "call to action", de disseny, de com fer una campanya viral ... i en definitiva de com vendre!

Doncs tot això ve perquè vaig a estar a Màlaga i allí vaig decidir tallar-me el cabell. D'acord que n'he perdut una mica amb els anys, entradetes més pronunciades (encara que he de dir al meu favor que sempre n'he tingut, deu ser la genètica). Algun pocapena o "vago" dirà contradirà això però ni cas. Poca feina ha de tenir.

No ens desviem. Vaig trobar una perruqueria cèntrica que feia bona pinta i vaig entra-hi. Per començar eren tot tios. Res en contra però ho diré obertament perquè hi hauria d'haver lliberat d'expressió (sense ofendre a ningú): No m'agrada que em toqui el cabell un tio. I punt, perquè no m'agrada. Hi ha gent a qui no li agraden les mongetes i els vegetarians no el crucifixen. En fi, que podria haver marxat però em vaig quedar ja que en el fons es un tall de cabell sense sexe ni carícies.

El primer que va fer va ser tocar-me el cabell i fer un "Ai ai ai ai ai ...". Vaig respondre un "ai ai ai ai ... què"?. Em va dir que tenia un problema de caiguda. Faig un incís. Quan algú et desperta una necessetat és que inevitablement et vol vendre alguna cosa - primera llei del marketing. El tio va continuar tocan-te el cabell i em va dir: No te'l buidaré. Aquesta frase la porto buscant desde que fa anys merodejo de perruqeria en perruqueria buscant una ànima caritativa perruquera que no em buidi! Doncs aquest cop el cabron em va ferir. Serà cabron! Inspirar, expirar, ... No passa res, em vaig dir. I vaig esperar que em vengués el xampú miracolóis de la seva perruqueria per temes d'anticaiguda. Doncs no ho va fer. Em va dir que anés a la farmàcia a comprar-me algun producte especial! O sigui que anava de debò. Em va venir la depressió i una veu interna (et quedaràs calv ... et quedaràs calv en quatre dies ...).

Va tallar el què va poder però ho va dissimular molt bé. Em va tenir mitja tallant menys d'1 milimetre de cabell cada cop. Em va fer sentir bé. 30 minuts de tallada implica que tens cabell! Però es preparava per l'atac final. Com no el vaig veure venir! Innocent de mi!

Quan estava relaxat ... Va fer la pregunta "trampa" ... "Què t'hi poses habitualment?". No sé, vaig dir-li, gomina a vegades. Va gemegar un crit ofegat com un "NOOOOOOOOOOO" però en versió fluixa i reprimint la baixada de volum. Em va deixar acollonit ... Jo estava deseperat, volia marxar i furmar-me un cigarro. Estava desfet dels nervis. Et quedaràs calv en tres dies .... deia la veu dintre meu ...

Em va argumentar que la gomina deixava en evidencia que perdia cabell així com la "cera brillant". El millor que podria fer era ( a part de comparar-me el xampú a la farmàcia) era usar "cera mate" "porque apelmaza el pelo y disimula tu problemón de caída".

Touché. Em vaig emprenyar internament, volia matar algun ent amb vida com a venjança injustificada. Finalment em va buidar les patilles perquè segons ell em potenciaven les orelles i em feien ser com la copa d'europa ... "Y adelgaza un poco que estarás más guapetón"

I tot això per 11 euros que em va clavar! Calv, enfonsat, orellut, gordo pero heterosexual íntegre.

La mare que el va parir.